Meritxell Budó

Ahir es va celebrar la festa dels Tres Tombs. Com cada any, els nostres carrers es van omplir de gent que va poder gaudir d'una de les mostres de la cultura popular més arrelada al nostre país.
Els costums, la varietat dels carruatges presentats i la bella estampa dels cavalls recorreguent els carrers de La Garriga, varen donar un aire festiu a aquest diumenge.
Vull felicitar a l'organització que enguany ha aconseguit portar més de quaranta carruatges, crec que ha estat una de les vegades que més participants han vingut al nostre poble.
El traginer d'honor, Miquel Mas, la capitana, els abanderats, els bastoners i tothom que hi va col.laborar o va participar gaudint d'aquesta festa, em refermen en la meva voluntat i idea de que a La Garriga cal mantenir, potenciar i ajudar les iniciatives del teixit associatiu perquè aquestes fan poble, fomenten la nostra vida social i són punts de trobada.
El més sincer agraïment a l'organització, per haver aconseguit un any més fer-nos gaudir d'aquesta festa, part important del nostre poble, del nostre país i la nostra cultura.

Dimarts a la nit va morir en Miquel Sànchez.
Vull expressar el més sentit condol a la seva vídua i els seus fills, en un moment tan dur com la mort del pare.
En Miquel era una bona persona, tenaç i constant, que durant més de 30 anys va col.laborar intensament amb CDC de La Garriga.
Però en aquestes breus ratlles, m'agradaria destacar la seva faceta com a escriptor i poeta, que ens va permetre gaudir de la seva sensibilitat envers la vida.
Miquel, els amics i companys de CDC et recordarem sempre.
Descansa en pau.

Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, també és el meu anniversari. 38 anys. Així que avui la gent em felicita per ser dona, treballadora i perquè faig anys..... Especialment avui se'm barregen sensacions com la il.lusió d'afrontar nous reptes com aquesta nova etapa electoral, amb el sentiment que sóc mare i també treballadora.
Per això, avui és un bon dia per dedicar una estona a reflexionar sobre aquesta celebració.
Fa 96 anys, els milers de dones que van participar en la primera celebració d'aquest dia, demandaven el dret a vot, l'accés a càrrecs públics, a l'ensenyament, a la fi de la discriminació en el treball, inclús tan sols demandaven el simple dret a treballar. Avui dia, totes aquestes demandes són una realitat per a la majoria de dones que vivim en països desenvolupats.
No obstant, no hem d'oblidar que encara hem de seguir treballant per millorar.
Actualment, a casa nostra, al nostre país, ens trobem davant d'un fet que per mi és alarmant: La feminització de la pobresa. Hi ha certs col.lectius especialment vulnerables com són les vídues (dones grans que després d'haver passat tota la vida ciudant dels fills, la llar,... els és negat el dret a viure dignament). També dones joves amb families monoparentals en són un clar exemple.
Celebracions com les d'avui han de servir-nos i encoratjar-nos a tots (homes i dones) a seguir treballant per fer del nostre, un país on la igualtat d'oportunitats i la justicia social siguin una realitat.
Que passeu un bonic i esperançador dia de la Dona !!