Meritxell Budó

Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

La setmana passada, al plenari de la Garriga es va celebrar el ple de pressupostos per al 2009. Uns pressupostos aprovats en solitari pels membres del govern.

Tenia pendent d’escriure sobre el ple aquí al meu blog, però la veritat és que no sabia massa què havia de dir. De fet, no volia fer una descripció tècnica dels pressupostos que ens varen presentar. Ni posar-me a analitzar partides. Això ja ho hem fet.
Senzillament volia escriure sobre les sensacions que em produeix tot plegat.

L’equip de govern del quatripartit es va presentar al plenari amb una actitud que al meu entendre denotava passotisme a tot allò que pogués sortir de boca de qualsevol dels membres de la oposició. Ells són majoria i aquest ple era un pur tràmit que havien de passar, quin remei!!

Cap resposta i cap explicació de cap tipus a les qüestions plantejades.
Cap voluntat de diàleg ni de participació.
La seva voluntat és l’únic que comptava.
Des de CIU, durant la nostra intervenció en el ple, varem demanar tot un seguit d’aclariments sobre diferents partides i conceptes d’uns pressupostos, que sincerament no veiem gens clars.
A la pregunta que vaig adreçar respecte a perquè aquests pressupostos no preveien cap partida destinada a eixugar el romanent negatiu de tresoreria que han generat aquest 2008 i que a 30 de setembre era superior als 560.000 euros i que segueix augmentant, novament el silenci per resposta.
Ells són majoria. No calen respostes. No calen explicacions. Ni a nosaltres ni al poble.