Meritxell Budó

Aquest mes de desembre està essent marcat per retards i incidències a les vies de tren. Avui, un cop més ha tornat a passar.

Val a dir que últimament rebo alguns e-mails d’un ciutadà, e-mails que envia amb còpia a totes les administracions, mitjans de comunicació, organismes, etc... on denuncia aquests retards així com la manca de comunicació i de respecte de RENFE envers els seus usuaris. Aquest matí n’he rebut un altre, i penso que si el publico aquí, al meu blog, potser arribarà a més gent. Diu així:

Avui dia 11/12/08 he arribat amb 31 minuts de retard a l'estació de Plaça Catalunya. El trajecte de La Garriga-Plaça Catalunya que té previst l'arribada a Barcelona a les 8:41h. ho ha fet a les 9:12h. Dins del vagó ens han informat que per una averia a l'estació d'Arc de Triomf s'ha produït el retard . Hem estat aturats entre l'estació de Sant Andreu Arenal i Arc de Triomf per aquest motiu. El que no entenc és com a l'oficina d'atenció al client de Plaça Catalunya han informa't que l'averia ha sigut a Torre Baró. Crec que tenen un servei d'atenció al client molt deficient, per no dir inexistent. Per demanar que ens retornin el bitllet tots els usuaris hem fet una cua de més de 15 minuts on un a un et revisaven el bitllet i no et demanaven ni disculpes ni explicacions de la incidència, com si fóssim una molèstia. Crec que la gent avui ha arribat casi 1 hora tard a la feina i amb una sensació de sentir vergonya per aquest servei que paguem diàriament. Demano que amb caràcter immediat es revisi el mètode d'atenció al client, és lamentable, i el tracte rebut per el personal de RENFE despectiu i d'una prepotència que deixa a la companyia amb una imatge pitjor de la que ja té.
Per això exigeixo parlar amb algun responsable de RENFE (no amb funcionari que rep ordres) i que ens doni als usuaris una resposta a aquesta situació tant lamentable que fa dècades que suportem. Espero que aquest email sigui respòs el més aviat possible, no hi ha dret que la gent arribi amb més de ½ hora de retard i després hagi de fer una cua de més de 20 minuts per ser atès per atenció al client.

Per cert, han creat un blog de denúncia de la situació que val la pena de visitar i si ho creieu oportú donar-los el vostre suport.
www.sempretardrenfe.blogspot.com

Divendres vaig assistir a l’entrega del Premi Josep Parera, de l’Obra Social de la Caixa Penedès,dotat amb 50.000 euros, al missioner Jordi Mas (Baba Georges), de la Garriga, "per la seva admirable i extensa tasca de desenvolupament associatiu, formatiu i social entre la població del nord del Camerun, una de les regions més pobres del país".

Enguany és el segon que rep doncs fa uns mesos va rebre el premi de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Humà que atorga el Consell Comarcal del Vallès Oriental per la tasca que està duent a terme des de fa més de 40 anys al Camerun.

Des de CIU la Garriga varem entendre que el nostre poble no podia ser aliè a aquest reconeixement, i el mes de juliol varem presentar una moció al Ple, juntament amb els companys de la secció local de ERC, demanant que Mn. Jordi Mas fos declarat fill predilecte de la Garriga i se li fes un acte públic de reconeixement i d’agraïment.

Finalment aquest acte es durà a terme el proper dimecres 3 de desembre. A la Garriga s’ ha trigat 6 mesos a dur a terme aquest reconeixement . Sis mesos perquè l’equip de govern volia un reglament propi i com que no el teníem, propostes com la de fer a en Jordi Mas fill predilecte van quedar aturades. Ara ja tindrem reglament, es va aprovar en el passat plenari. Un reglament propi, on no hi haurà ni fills predilectes ni fills adoptius. Un reglament on sí hi haurà “persones il.lustres”... D’aquest tema se n’ha parlat molt, i fins i tot hem arribat a sortir a la premsa d’àmbit nacional. Totes les opinions han coincidit. No agrada aquest llenguatge estèril que deixa les coses a mitges i no imprimeix ni caràcter ni valor.

Per nosaltres el reglament mai ha estat una prioritat. La prioritat era i és simplement que el poble pugui reconèixer la tasca de les persones que ho donen tot pel poble i pels altres. Per nosaltres la voluntat política per fer les coses ha de ser més que qualsevol reglament.

Celebro que finalment la Garriga pugui fer un acte de reconeixement a aquest garriguenc tossut i perseverant, que ha lluitat per solucionar les necessitats més bàsiques de les persones, que ha dedicat la seva vida als més necessitats sense prejudici de la seva religió, treballant sempre per al desenvolupament de les persones i llur educació. Que és un referent de la lluita contra la pobresa i la desigualtat, destacant també en l’àmbit de la promoció de la dona. No en va ha afirmat molts cops que “les dones són el futur de l’Àfrica”. Un garriguenc que als 78 anys ha dit que la seva opció de vida segueix sent la de restar al Camerun “fins que faci nosa” .

Demà “celebrem” el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

Malauradament, encara avui, al segle XXI, l’agressió cap a una dona no és un fet aïllat. Encara avui, la violència masclista s’exerceix i encara avui, en molts àmbits, es considera a les dones com a inferiors i propietat dels homes. Encara avui, en aquest marc ideològic és on l’agressor utilitza el maltractament psicològic i també físic per anular, dominar, sotmetre i posseir.

Lluitar contra la violència masclista és un deure de tota la societat. En aquest sentit, cal constatar que a la nostra societat s’han donat grans avenços en el reconeixement i la visualització del problema de la violència de gènere, i que s’han pres mesures legislatives per abordar el problema. El mes d’abril, ja en parlava en un post.

Però malauradament aquestes mesures no són suficients per eradicar aquesta xacra social que té la seva expressió més cruel en el nombre de dones assassinades a mans de les seves parelles durant els darrers anys en el nostre país

Cal que tots i totes, des dels nostres àmbits d’actuació, anem fent passos en la prevenció de la violència i de la discriminació contra les dones. I cal que cadascun i cadascuna de nosaltres, actuem amb responsabilitat davant aquesta violència, denunciant els fets que coneguem, recolzant a les dones que han patit i pateixen violència i, actuant també en la nostra vida quotidiana, fomentant actituds de diàleg i tolerància. També vivint les relacions amb responsabilitat i respecte mutu.