Meritxell Budó

Ahir al vespre, tal com ja havia manifestat, vaig assistir a l'acte informatiu sobre la biomassa, com a regidora i ciutadana de la Garriga que sóc. Dies abans ja vaig dir que no volia participar del debat polític en aquest acte, entenent que el lloc on s'han de produïr els debats polítics a la Garriga és el plenari. Ahir havia de ser un acte informatiu per a la ciutadania.
De fet, és per aquest motiu, que els 3 grups que ara som a la oposició (CIU, ERC i PP) varem sol.licitar un Ple Extraordinari per parlar d'aquest tema. Això serà el proper dimarts 4 de novembre. Aquí és on hi ha d'haver debat, plural i transparent.
Ahir, l'acte constava d'una primera intervenció del quatripartit donant una visió objectiva (que no política) sobre el tema, donant després la paraula a l'empresa impulsora del projecte, als partits polítics que volien dir la seva, i a la Plataforma antiincineradora del Congost.
Personalment lamento que l'acte en sí acabés derivant en un circ que, lluny de sumar esforços per trobar solucions, va servir per allunyar partidaris i detractors del projecte. I aquí és on jo dic BIOMASSA: AIXÍ NO!
No obstant, vist el format, això era previsible.

Fa uns dies vaig demanar una reunió amb els treballadors del Grup Tamayo. Ho vaig fer després de llegir les notícies on es comentava la possibilitat de tancar les actuals activitats que aquest grup desenvolupa a la Garriga (i com a conseqüència s’apuntava la possibilitat que més de 100 treballadors podien perdre la feina), si l’ajuntament no posava en marxa la tramitació de l’expedient de sol•licitud de modificació del pla general que permetria la reordenació i adequació d’aquestes activitats.
Volia conèixer de primera mà què opinaven de la situació actual i vaig poder constatar que la seva principal reivindicació era simplement diàleg. Em van demanar diàleg entre les forces polítiques, em van demanar que es convoqués un ple extraordinari per debatre el tema a l’hora que es lamentaven que ningú fins el moment s’hagués adreçat a ells per conèixer la seva opinió. De fet, tampoc després de la meva reunió amb els treballadors, cap regidor de l’equip de govern s’ha interessat pel tema i cap d’ells m’ha preguntat com havia anat.
Sincerament, i sabent què vol dir governar i què vol dir agafar un compromís i una responsabilitat amb el poble, trobo inadmissible que davant la possibilitat que més d’un centenar de treballadors puguin anar al carrer l’equip de govern s’estimi més mantenir el seu joc d’equilibris polítics i segueixi en silenci, de braços plegats, i “tirant pilotes fora”, en comptes d’afrontar aquest fet amb valentia, responsabilitat, rigor i urgència .
Per això dijous passat els grups que ens trobem a la oposició (CIU, ERC i PP) varem presentar la sol•licitud d’un ple extraordinari per garantir aquest diàleg i aquest debat, i que es faci de manera plural i transparent.
Resta a les mans de l’equip de govern que el convoquin.

Avui diumenge he anat a la celebració de la Diada de la gent gran. M’ha fet il•lusió gaudir, un any més, de la seva companyia.
Mentre dinàvem, alguns m’explicaven que havien nascut a la Garriga i d’altres m’explicaven que hi van venir a finals dels anys 50 o durant els 60. Tots senten la Garriga seva i tots se’n senten part. Bon senyal.
Penso que el col•lectiu de la gent gran és un dels segments de població que cal tenir més en compte. I no sempre és així. Ells són els nostres testimonis del passat, i per això i per l’experiència que els acompanya hem de demanar-los que ens ajudin a poder dibuixar el futur del nostre poble. Coneixen el poble millor que ningú i escoltar-los et permet aprendre.
Parlant amb ells te n’adones que per definir el nostre model de poble, el que volem ser, cal escoltar i tenir en compte les seves opinions. Cal aprofitar el valor afegit que ens aporta la seva experiència. Segur que ens evitarà caure en errors.
Personalment, i així ho vaig intentar iniciar quan era alcaldessa, crec que és important la seva participació en la vida municipal. Estic segura que seria del tot activa i profitosa. No ho perdem.