Joan Brossa en el seu poema El temps escriu “Les paraules són aquí, tant si les llegiu com no. I cap poder terrestre no ho pot modificar”. Malgrat alguns diuen que les paraules se les emporta el vent penso com en Brossa i ja he comentat altres vegades que en política la credibilitat compta molt.
Fa uns dies llegia en el 9 NOU una notícia sobre el possible acomiadament de 100 treballadors del grup Tamayo i el possible tancament de les actuals activitats de gestió de residus. Quan ho vaig llegir el primer que em va venir al cap va ser que calia trobar una solució immediata. En un context de crisi econòmica el tancament d’una planta de gestió de residus amb 100 treballadors que dóna servei no tan sols al tradicional sector del moble i la fusta de la Garriga sinó també al sector de l’automòbil, al poble i a la comarca en general és un fet que en cap cas pot produir-se i lluitarem per evitar-ho.
Però en tornar a llegir la notícia la meva sorpresa es convertia en indignació convençuda que la gestió política feta pel quatripartit en referència al projecte d’implantació a la Garriga d’una planta de cogeneració elèctrica en biomassa ha estat marcada per la irresponsabilitat.
Una irresponsabilitat compartida entre els quatre partits que governen a la Garriga sigui per acció u omissió. Declaracions alarmistes de la Sra. Bulbena impròpies d’un dirigent polític amb responsabilitats. Paraules que , com deia al principi, sempre quedaran escrites. I per contra el silenci còmplice d’altres que ho permeten tot al preu que sigui.
La portaveu del PSC no té encara opinió i s’amaga sota el paraigua d’un procés participatiu que mai arriba malgrat els interminables discursos sobre la transparència que en el seu dia varem escoltar en boca de tot el quatripartit. Si això és lideratge millor que ho deixem tot córrer. Sense opinió i sense valentia no es pot governar.
Resulta a més a més que les Universitats Catalanes poden estar interessades a crear un parc tecnològic a la Garriga, que aquest projecte d’innovació tecnològica i recerca es presenta el mes d’octubre i com era d’esperar el quatripartit segueix en silenci. El problema no és tan sols que el quatripartit oculta els beneficis que la planta de biomassa pot comportar pel poble, com per exemple l’estalvi energètic, sinó que no reaccionen davant de cap oportunitat que permeti a la Garriga prosperar. L’ostentós discurs d’esquerres del quatripartit a la Garriga és, com diu un bon amic, antiquat i carregat de prejudicis contra qualsevol iniciativa que vingui del mon empresarial , la societat civil o la iniciativa individual.
Fa unes setmanes el grup municipal de CiU va oferir a la Sra. Bulbena el seu suport polític en el tema de la planta de biomassa per trobar entre tots la millor proposta possible. El nostre oferiment no tan sols no va ser tingut en compte sinó que mai hem estat informats absolutament de res en un gest impropi d’una democràcia moderna. Pel que sembla si al Sr. Fornés d’ICV o a les seves xarxes d’influència no li agrada un tema la resta de regidors a callar i obeir.
Ara els fets es precipiten i seguim com al principi. Cap informació. Cap debat, ni polític ni social. Més mentides i més incompliments. I és que el debat ja no tan sols és mediambiental. És un debat polític i social sobre la necessitat de preservar els llocs de treball i la dinamització econòmica del poble evitant una possible deslocalització d’una empresa garriguenca o la pèrdua de projectes de futur. Si la Garriga es converteix en territori hostil cap empresa voldrà crear llocs de treball en el nostre poble, les inversions econòmiques marxaran a altres poblacions i el recolzament de les institucions públiques serà zero.
Convergència i Unió vol renovar el seu oferiment a la Sra. Bulbena per cercar entre tots les millors solucions als grans reptes que tenim plantejats, però per aconseguir-ho caldrà primer que tingui opinió, que deixi a un costat la desconfiança i que demostri al poble que els interessos del quatripartit no estan per sobre dels interessos de la Garriga.
