Meritxell Budó

                                 Blog personal


Pàgina: < Anterior - 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 - Següent >
Apunts, 25 a 27 de 74
Divendres, 18 de Juliol del 2008

ANTONI BASSAS

Avui és el darrer “El Matí de Catalunya Ràdio” amb l’Antoni Bassas. Records , melancolia i comiats en són avui protagonistes.
Aquest comiat d’Antoni Bassas es produeix com a conseqüència dels atacs reiterats del PSC, que l’han acusat constantment de 'nacionalista', sobretot per part del diputat Joan Ferran, que va personalitzar en Bassas el concepte de 'crosta nacionalista'. Ferran deia (El Periodico 4 de desembre de 2007) : 'Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle'.
Personalment he estat una oient de El Matí de Catalunya Ràdio durant molts anys, ja quan el programa era dirigit per Cuní.
Suposo que, tot i els canvis d’orientació que els oients hem anat observant en els darrers temps, l’Antoni Bassas encara oferia una visió massa nacionalista de l’actualitat. Això no agradava al PSC. Que Catalunya pugui tenir una televisió i una ràdio nacional potents no és el seu model de país.
El que va costar de construir durant molts anys, ells ho destrueixen en un no res, sense complexos, sense vergonya.
Personalment, trobaré a faltar el “Bon dia, són les vuit, i aquestes són les notícies del matí”.

Dimecres, 16 de Juliol del 2008

BALANCES FISCALS

Finalment ahir es van fer públiques les balances fiscals. Penso que fer públiques les balances fiscals no seria notícia en un país democràticament avançat i madur. Formaria part de la obligació que té l'administració de facilitar l' accés a les dades tributàries (la contribució i la despesa) del seu territori.

Bé, finalment s'han fet públiques i s'ha evidenciat el que molts ja sabíem, que Catalunya pateix un espoli fiscal, que no és nou, que ja ve de molts anys. Està clar que governi qui governi Espanya, Catalunya seguirà patint el mateix mal de sempre, el que aportem a Espanya és molt més del que se'ns retorna, sigui quin sigui el mètode usat per fer els càlculs.

Quan una comunitat aporta més del 3,5 del seu PIB a la solidaritat, aquesta va perdent la seva capacitat econòmica davant dels altres.
A Catalunya som solidaris, però ens toca a nosaltres poder decidir aquesta solidaritat.

Dimarts, 15 de Juliol del 2008

CONFIANÇA EN LA GARRIGA

Adjunto article que vaig publicar divendres passat a El 9 Nou.

Sens dubte, quan un decideix dedicar-se a la política local, especialment en un poble petit com pot ser la Garriga, el contacte diari amb les persones és la part més gratificant. Per mi, és la part més gratificant.

En un moment de cert desprestigi social de la política i, com no, dels qui s’hi dediquen, estic convençuda que la política local segueix sent una magnífica eina per contribuir a millorar l’anomenat estat del benestar. Però per fer-ho calen alguns ingredients.

- Confiança. Per que si la gent diposita la seva confiança en mi no puc fer altre cosa que retornar aquesta confiança en la gent i en el poble. Confiança en la bona fe de les persones i en la capacitat del poble per desenvolupar-se.

- Il•lusió. Són temps difícils, segurament ho són menys que els dels nostres avis i pares però això no significa que la nostra societat no tingui encara molts reptes pendents. Els reptes, si s’afronten amb il•lusió, són més fàcils d’assolir.

Il•lusió i confiança, una combinació extraordinària que cal utilitzar més sovint del que de vegades fem. Una combinació imprescindible si el que pretenem és que, entre tots, la Garriga segueixi sent un poble singular.

A ningú se li escapa que a la Garriga, des de fa molts mesos, hi ha un profund debat polític fruit de la diversitat ideològica dels diferents partits representats en l’ajuntament. Una diversitat que no sempre es tradueix en propostes programàtiques diferents doncs és evident que en un poble petit es poden identificar clarament les seves necessitats.

Però on si trobo evidents diferències és en els valors que hi ha darrera de l’actuació política de cadascun dels partits. A alguns, la paraula valors li podrà sonar antiquada, però per mi és imprescindible.

Parlava abans de confiança, i ho feia, per que crec que el quatripartit que actualment governa a la Garriga ho fa des de la desconfiança. Desconfien d’amplis sectors associatius del poble. Desconfien del sector empresarial i comercial. Desconfien de tot aquell que no pensa com ells. Desconfien de molts dels valors essencials del poble.

Convergència i Unió defèn la centralitat política. Defèn la capacitat de que les persones poden entendre’s i treballar per un objectiu comú malgrat la seva diversitat ideològica.

El passat 12 de juny vaig oferir a la Sra. Bulbena, en nom de CiU, la possibilitat d’arribar a un gran pacte de poble per aconseguir un debat obert, plural i sense pressions polítiques al voltant de la planta de biomassa. La resposta va ser que ens agraïa “l’oferta de recolzament” i que ens mantindrien “informats i implicats”.

El més preocupant de tot plegat no és que la Sra. Bulbena no sigui capaç de fer cap proposta concreta d’acord. El més preocupant és que governa sota la desconfiança. Desconfiança cap a la resta de partits, desconfiança cap a una empresa del poble, desconfiança en tots aquells que volem protegir el medi ambient i també dinamitzar socialment i econòmicament el poble.

La desconfiança provoca sortides de to, autoritarisme, improvisació, i sobretot comporta que la gent no tingui il•lusió en nous projectes, que les empreses marxin o no inverteixen en el poble, que el mon associatiu perdi iniciativa, que els comerciants dubtin del seu futur i que la gent del poble no participi del progrés col•lectiu.

Llegeixo en el 9 Nou del 4 de juliol que “Una delegació de la Garriga visita una planta de biomassa a Alemanya” i que aquesta “visita s’inscriu en l’objectiu de l’Ajuntament de mantenir informats tots els grups polítics municipals i el conjunt de la ciutadania”. Potser seria convenient que el poble sàpiga que aquest viatge és fruit d’una proposta de l’empresa promotora del projecte i no de la Sra. Bulbena. Potser seria convenient dir la veritat i no intentar apropiar-se de les actuacions dels altres. Per cert, saben els lectors que precisament a Alemanya, els partits anomenats “verds” son els grans defensors de les plantes de biomassa?

Seria igualment convenient que la portaveu del PSC recordés que l’octubre del 2007 es preguntava en el seu bloc, en referència a la planta, si el microclima i les condicions ambientals de la Garriga canviarien a partit d’ara. I ara pretén fer-nos creure que mai ha utilitzat l’alarmisme social? On estan les seves paraules traslladant tranquil•litat al poble quan encara s’escolten afirmacions sobre els riscos per la salut de les persones?

Des de CiU de la Garriga apostem per les energies renovables. Tenim confiança en tothom que tingui propostes per millorar el medi ambient i tenim confiança en la gent de bona fe que te dubtes.

Nosaltres, sens dubte, preferim confiar en la gent i desenvolupar amb les empreses programes de responsabilitat social.


Pàgina: < Anterior - 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 - Següent >